Després de l'èxit de La plaça del Diamant, la Rodoreda va tindre el
coratge de publicar una novel·la que mostrava la vida d'una persona que
pertanyia a un dels grups socials més menyspreats a la Catalunya —i a
l'espanya— d'aquella època —i de la nostra—. Poquetes de les seues
lectores podrien sentir-se identificades amb el personatge principal i
supose que cap lector. Tot i això, la Rodoreda ens va regalar esta
novel·la de terror escrita amb una delicadesa que esborrona, un respecte
vers els fràgils que denota decència i el rebuig vers els carcellers
sempre necessari.
Si la teua existència no ha tingut una base
tan feble com la d'ella, és difícil entendre que la Cecília no fuig,
sinó que busca allò sense la qual cosa no es pot estar en pau; o
adonar-te que si mai has tingut cap control sobre la teua vida, només
pot dur-te a l'acció un patiment que arribe a anul·lar-te.
El
carrer de les Camèlies és un espill on tots ens podem vore d'una forma
tan crua que és costós mantenir l'esguard, perquè tots hem tingut ocells
dins de gàbies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada