.jpg)
Malgrat haver conegut Mercé C. Oller per un text molt allunyat de la poesia, no em va sorprendre la publicació de Terra sagrada, paradís de
sal. En canvi, he de dir que no esperava trobar-hi una gamma tan àmplia
de sentiments i tampoc que hi haguera poemes tan durs. Però totes dues
han sigut grates sorpreses.
El llibre és un recull que barreja la tristor i l'alegria, l'esperança i la frustració —i he de dir que és molt més difícil escriure textos lluminosos que ombrívols— amb un estil personal que vol ser senzill i emotiu a la manera d'Estellés.
Pense que, si no coneguera l'autora, mai no hauria trobat la seua poesia entre tantes publicacions, cosa que seria de doldre. Per això, és molt important que destaquem la literatura que, malgrat tindre interés, habita els marges del món editorial.
Enhorabona pel teu llibre, Mercé!
El llibre és un recull que barreja la tristor i l'alegria, l'esperança i la frustració —i he de dir que és molt més difícil escriure textos lluminosos que ombrívols— amb un estil personal que vol ser senzill i emotiu a la manera d'Estellés.
Pense que, si no coneguera l'autora, mai no hauria trobat la seua poesia entre tantes publicacions, cosa que seria de doldre. Per això, és molt important que destaquem la literatura que, malgrat tindre interés, habita els marges del món editorial.
Enhorabona pel teu llibre, Mercé!
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada